Què és la llei Mordassa?

LA LLEI MORDASSA EN EL CONTEXT DE LA REFORMA DEL CODI PENAL

El projecte de Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana suposa diverses novetats quant a la repressió de la llibertat d'expressió, però fonamentalment cal entendre la reforma d'aquesta Llei en el marc de la reforma del Codi Penal que s'està tramitant en el congrés dels diputats, ja que aquesta última implica la desaparició de les faltes i la integració d'algunes d'elles en la LOPSC. És a dir, que certs comportaments deixen de ser sancionables en l'àmbit penal i passen a ser-ho en l'administratiu. 

D'entre les més destacables faltes que sens dubte afecten a l'àmbit de la llibertat d'expressió tenim dues que passen a ser infraccions administratives lleus: 

1. Les injúries o faltes de respecte i consideració que es realitzen en una reunió o concentració el destinatari de la qual siga un membre de les Forces i Cossos de Seguretat en l'exercici de les seues funcions, quan aquestes conductes no siguen constitutives de delicte -traslladada des del Codi Penal sense canvis significatius-.

2. L'ocupació de qualsevol immoble, habitatge o edifici aliè, o de la via pública, fora dels casos permesos per la llei o contra la decisió adoptada en aplicació d'aquella per l'autoritat competent, o la permanència en ells contra la voluntat del seu propietari, arrendatari o titular d'un altre dret sobre el mateix, quan no siguen

constitutives de delicte -aquesta ha format fins ara parteix del Codi Penal però castigant només la permanència fora de l'horari d'obertura1-.

A més, altres tres passen a ser infraccions administratives greus:

1. L'obstaculització de la via pública amb mobiliari urbà, vehicles, contenidors, neumàtics o altres objectes que ocasionen una pertorbació greu de la seguretat ciutadana -fins al moment en el Codi Penal2 però fent només referencia a causar un greu risc per a la circulació; també ho arreplega un altre article, però especificant que cal obstaculitzar les vies públiques o els accessos a les mateixes de manera perillosa per als quals per elles circulen3-.

2. La pertorbació de la seguretat ciutadana en actes públics, espectacles esportius i culturals, solemnitats i oficis religiosos o altres reunions a les quals assistisquen nombroses persones, quan no siguen constitutives de delicte -traslladada des del Codi Penal sense canvis significatius4-.

3. La desobediència o la resistència a l'autoritat o als seus agents en l'exercici de les seues funcions, quan no siguen constitutives de delicte, així com la negativa a identificar-se a requeriment de l'autoritat o dels seus agents o l'al·legació de dades falses o inexactes en els processos d'identificació. -fins ara parteix d'una falta del Codi Penal però que només fa referència a la desobediència, encara que caldria veure si actualment tant

resistència com a negativa a identificar-se es troben englobades en la definició jurídica de desobediència5-.

Si analitzem detingudament aquest pas d'algunes faltes del Codi Penal a la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana, podrem afirmar que suposa una amenaça per a l'escassa llibertat d'expressió de la qual gaudim. En primer lloc perquè, amb el canvi de la via judicial a l'administrativa per a jutjar i castigar aquests comportaments, va a ser molt més fàcil que les denúncies sense proves, que estiguen únicament motivades en la repressió de la llibertat d'expressió de determinats/as activistes i organitzacions o col·lectius, siguen admeses i deriven en una multa. En segon lloc perquè s'ha aprofitat el "transvasament" per a

transformar algunes de les faltes en infraccions més repressives que les primeres.

El primer s'explica de la següent manera. En primer lloc, en un procés administratiu qui et denuncia és la pròpia Administració (a través de la policia), que al mateix temps és qui ha de jutjar si efectivament has comès la infracció en cas que recórregues la multa. De manera que és jutge i part, la qual cosa evidencia a quina part tendirà a donar-li la raó quan jutge.

És més, és molt probable que no solament tinga interès a sancionar-te perquè és ella mateixa qui t'ha denunciat sinó perquè, en moltes ocasions, a més t'haurà denunciat per a reprimir-te perquè estaves protestant contra ella. Però no solament aquest fet fa dubtar de la imparcialitat del procés sinó que, tal com està establit en la Llei, una de les parts té d'entrada més crèdit que l'altra. Açò és així ja que, encara que en la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú s'afirma que els procediments sancionadors respectaran la presumpció de no existència de responsabilitat administrativa mentre no es demostre el contrari, en el mateix article s'estableix que els fets constatats per funcionaris als quals es reconeix la condició d'autoritat, i que es formalitzen en document públic observant els requisits legals pertinents, tindran valor probatori sense perjudici de les proves que en defensa dels respectius drets o interessos puguen assenyalar o aportar els propis administrats6.

És a dir, que si un policia diu que has fet alguna cosa, serveix com a prova que ho has fet i si tu no tens proves de no haver-ho fet, ho tens realment difícil per a defensar-te. Així que quan un policia et multe arbitràriament, sense més fi que reprimir el teu dret a expressar-te lliurement, tens importants motius per a donar per fet que, encara que tingues la raó, no et vas a lliurar de la multa. Però, per a acabar de soscavar la teua possible intenció de recórrer, en el projecte de la nova llei es regula un procediment abreujat per a infraccions greus i lleus, en el qual l'interessat, renunciant a formular al·legacions i interposar recursos administratius, obté una reducció del 50% de la sanció.

Encara així, ja siga després d'acollir-te a aquesta opció o després de perdre tots els recursos administratius, gens t'eximeix de recórrer a la via judicial -en concret, davant l'ordre jurisdiccional contenciós-administratiu-, tenint més garanties processals -atès que és el Poder Judicial i no l'Administració qui et jutja i que la paraula del policia ja no gaudeix de presumpció de veracitat-. No obstant açò, hi hauria què veure quant diners s'hauria de desemborsar, no ja en advocats/as (als/as que serà encara més difícil acudir de manera gratuïta si s'aprova la reforma de la Llei d'Assistència Jurídica Gratuïta) sinó també en taxes (gràcies a la ja aprovada Llei de Taxes Judicials).

REDACCIÓ MOLT MÉS AMBIGUA D'ALGUNES INFRACCIONS

Pel que concerneix la transformació de les antigues faltes, val la pena analitzar aqueixes subtils diferències anteriorment assenyalades. Si bé, com ja hem comentat pel que fa al tema de la desobediència, resistència i negativa a la identificació es presenten certs dubtes que caldria buidar, tocant a altres comportaments l'augment de la repressió és evident. En primer lloc cal destacar el fet que la construcció de barricades per a usar-les tant en piquets com per a protegir-se de les agressions policials fins al moment només era punible si suposava un perill per a les persones. En canvi ara podríem entendre que va a estar directament prohibida, atès que ja no s'especifica clarament les condicions de la persecució i càstig de la conducta. Abans sí es feia explícit que havia de suposar un perill per a les persones o un risc greu per a la circulació -situació que no es donaria per exemple fent una barricada entre manifestants i policies en un lloc ja tallat al tràfic o en l'accés a una universitat o fàbrica un dia de vaga-. Ara simplement es castigarà si suposa una pertorbació greu de la seguretat ciutadana, que en el projecte de llei està definida com a activitat dirigida a la protecció de persones i béns i al manteniment de la tranquil·litat ciutadana. És a dir, que la policia tindrà molt marge d'arbitrarietat per a considerar la construcció de qualsevol barricada com una infracció basant-se en què pertorba alguna cosa tan subjectiu com la tranquil·litat ciutadana. Així que és evident que s'està tractant d'acabar amb una eina en moltes ocasions essencial per a realitzar tancaments i piquets durant les vagues o evitar agressions policials en les manifestacions.

També crida l'atenció que les condicions en les quals un pot romandre en un local o establiment públic canvien. Fins ara ha estat prohibit romandre fora de l'horari d'obertura. En canvi, amb la reforma, no es podrà romandre en contra de la voluntat de l'amo -àdhuc dins de l'horari-, clarament en la línia de perseguir els recentment popularitzats actes de protesta pacífica en bancs i altres establiments amb pràctiques abusives.

NOVES INFRACCIONS

A aquesta subtil manera d'augmentar la repressió mitjançant l'establiment de xicotets però significatius canvis en les faltes en el seu pas a la LOPSC veiem com s'afegeix una altra manera més evident de perseguir la llibertat d'expressió: la creació de noves infraccions sobre la base de conductes que anteriorment no estaven perseguides per la llei.

Així, veiem com hi ha determinades conductes que no estaven registrades ni en el Codi Penal ni en l'antiga LOPSC però que s'inclouen en el nou Projecte de Llei de la LOPSC com a infraccions lleus i que sens dubte estan relacionades amb la llibertat d'expressió:

1. L'incompliment de les restriccions de circulació per als vianants o itinerari en ocasió d'un acte públic, reunió o manifestació, quan provoquen alteracions menors en el normal desenvolupament dels mateixos.

2. L'escalament d'edificis o monuments sense autorització.

3. La remoció de tanques, encintats o altres elements fixos o mòbils col·locats per les Forces i cossos de Seguretat per a delimitar perímetres de seguretat, àdhuc amb caràcter preventiu. D'altra banda, en l'apartat d'infraccions greus trobem també diverses conductes relacionades amb la llibertat d'expressió que no estaven en l'anterior Llei ni en el Codi Penal:

4. La pertorbació greu de la seguretat ciutadana que es produïsca en ocasió de reunions o manifestacions enfront de les seus del Congrés dels Diputats, el Senat i les assemblees legislatives de les comunitats autònomes, encara que no estigueren reunits, celebrades amb inobservança dels requisits previstos en la Llei Orgànica 9/1983, de 15 de juliol.

5. Els actes d'obstrucció que pretenguen impedir a qualsevol autoritat, empleat públic o corporació oficial l'exercici legítim de les seues funcions, el compliment o l'execució d'acords o resolucions administratives o judicials, sempre que es produïsquen al marge dels procediments legalment establits i no siguen constitutius de delicte.

6. L'ús no autoritzat d'imatges o dades personals o professionals d'autoritats o membres de les Forces i Cossos de Seguretat que puga posar en perill la seguretat personal i familiar dels agents, de les instal·lacions protegides o en risc l'èxit d'una operació, sense menyscapte del dret fonamental a la informació.

Després d'una lectura atenta de les mateixes, resulta fàcil percatar-se que tres d'elles estan clarament destinades a reprimir formes de protesta que han cobrat bastant força en els últims anys. Escalar un edifici o un monument sense autorització per a col·locar una pancarta és una d'elles -qui no recorda el gran abast mediàtic que va aconseguir Greenpeace escalant el Congrés per a penjar un rètol contra la llei de costes-. Protestar enfront del Congrés, el Senat o els seus equivalents autonòmics per a censurar l'actuació de les autoritats polítiques és una altra en la qual, com no, tornem a veure l'ambigu condicionant de pertorbar greument la seguretat ciutadana. Finalment, és obvi que considerar infracció a l'obstrucció a l'autoritat en

l'execució de resolucions judicials està clarament orientat a reprimir les accions destinades a impedir els desnonaments. La primera dissuadiria així d'accions de protesta que, en ser molt cridaneres, aconsegueixen més atenció de l'habitual. La segona aconseguiria amagar i descontextualitzar les protestes contra els governs i polítics en general -no atrau tant l'atenció protestar contra els diputats/as en un carrer o plaça qualsevol que enfront del Congrés, a més que quan l'acte es realitza enfront d'allò contra el que protestes tota la gent que passa pel lloc o que veu una imatge en els mitjans de seguida identifica l'objecte de la protesta, cosa que no succeeix si aquesta té lloc en un lloc que gens té a veure amb el mateix-. En canvi la

tercera donaria un salt qualitatiu ja que, si les dues primeres estan principalment orientades a tapar actes de protesta, aquesta a més ho està a frenar actes de resistència organitzada del poble enfront de les autoritats de l'Estat en la seua defensa dels interessos de la banca.

D'altra banda, podem observar com es reforça amb altres dues noves infraccions el ja esmentat intent per descontextualitzar les protestes i evitar que aquestes siguen cridaneres. En primer lloc estarà castigat eixir-se del recorregut delimitat per a manifestacions, reunions o actes -una vegada més amb un condicionant tan ambigu com la provocació d'alteracions menors en el desenvolupament dels mateixos-. En segon lloc, també es perseguirà l'apartar objectes col·locats per les autoritats per a establir perímetres de seguretat.

L'origen de tot açò ho tenim en un canvi introduït en la secció destinada a establir les potestats de la policia. I és que fins al moment els agents només han pogut limitar o restringir la circulació i permanència en vies o llocs públics en supòsits de pertorbació de l'ordre, quan anàs necessari per al seu restabliment i establir controls en les vies o establiments públics per al descobriment i detenció dels partícips en un fet delictiu causant de greu alarma social i per a la recollida dels instruments, efectes i proves del mateix7. Ara en canvi les restriccions del trànsit i zones de seguretat en la via pública seran en supòsits d'alteració real o previsible i els controls en la via pública per a la prevenció i detenció dels partícips en delictes d'especial gravetat.

És a dir, que amb la Llei vigent la policia no pot limitar el recorregut d'una manifestació ni establir zones de seguretat llevat que durant la mateixa s'haja produït algun delicte o altercats, mentre que amb la Llei Mordassa es podrà imposar restriccions a les zones de protesta amb l'excusa de prevenir aquests delictes o altercats. Per aquest motiu cobre tanta importància perseguir i castigar a qui s'ix d'aquestes restriccions o a qui aparte tanques o altres efectes, col·locats per la policia amb aqueixes intencions de descontextualització o fins i tot ocultació de les protestes. Però és que la cosa no queda ací, ja que el canvi de redacció d'aquest punt no solament afecta a la limitació de la circulació de manifestants sinó també a controls en vies i establiments. Així que, a més de limitar el recorregut o espai destinat a una protesta amb l'excusa de la prevenció, amb la mateixa arbitrarietat es podran establir per a accedir a aqueixos espais controles en els quals s'identifique i registre a manifestants.

D'aquesta manera s'estaria dificultant el curs normal de la protesta, així com fent que la gent es replantege si participar en la mateixa per desconfiança en l'actuació policial. Cal tenir en compte que si una persona ha sigut identificada en l'accés a una manifestació ja hi ha una prova que ha participat en la mateixa i podria ser víctima a posteriori d'una acusació falsa per part de la policia. Si a açò afegim que la paraula del policia a més tindria valor probatori en el procés administratiu i l'ambigüitat de moltes de les infraccions que figuren en aquesta Llei, és molt fàcil que després d'haver patit una identificació en un control en l'accés a una

manifestació, acabes pagant una multa per una infracció que ni tan sols hages comès. Per aquest motiu hi haja motius per a pensar que molta gent quedarà dissuadida de participar en un acte de protesta després de veure un d'aquests controls en l'accés a la mateixa. Però és que, a més d'açò, una altra de les novetats de la reforma és la creació en el Ministeri d'un Registre Central d'Infraccions contra la Seguretat Ciutadana per a apreciar reincidència, la qual cosa no seria una altra cosa que una llista negra d'activistes a la qual la policia podria recórrer per a acoquinar-los/as a força de multes falses.

No obstant açò un/a podria pensar que encara li queda un arma per a defensar-se dels abusos de la policia: prendre fotografies o gravar vídeos d'aquests abusos. Doncs bé, és precisament aquesta actuació la nova infracció que ens faltava per analitzar. Recordem exactament la seua redacció perquè val la pena analitzar-la amb deteniment. La infracció consistiria en l'ús no autoritzat d'imatges o dades personals o professionals d'autoritats o membres de les Forces i Cossos de Seguretat que puga posar en perill la seguretat personal i familiar dels agents, de les instal·lacions protegides o en risc l'èxit d'una operació, sense menyscapte del dret

fonamental a la informació. Una vegada més ens trobem amb una enorme ambigüitat, ja que caldria veure què es pot considerar posar en risc la seguretat personal d'un agent. És a dir, que amb l'entrada en vigor de la Llei Mordassa, si difons un vídeo en el qual un agent abusa de la seua autoritat, per posar un exemple, agredint gratuïtament a unes/us manifestants, es pot entendre que açò posa en perill a l'agent per la reacció que pot provocar en la gent que veja aquestes imatges. Tal vegada vulguen venjar-se o donar-li un escarment al "matón de turno".

Tu estàs exercint el teu teòric dret a informar, més justificat que mai perquè aquesta informació revela un abús d'autoritat. Però clar, en revelar-ho es pot entendre que el policia en qüestió pot patir un linxament públic, així que a tu et cau una infracció i una altra vegada et el penses.

Encara així es podria entendre que aquest risc no es donaria -o almenys seria menys probable- en el cas de voler utilitzar les imatges com a prova en un judici. La qüestió és que tal vegada ni tan sols et deixen prendre aqueixes imatges ja que la reforma dóna motiu al fet que et confisquen la teua càmera amb l'excusa d'estar actuant preventivament -per si decideixes usar les imatges que prengues per a posar en perill l'operació o la seguretat dels agents-. Ja hem vist que en la reforma açò s'especifica pel que fa als controls en els quals s'identifica i registra a manifestants però en termes generals ja es diu en els principis rectors de l'acció dels poders públics en relació amb la seguretat ciutadana que l'activitat d'intervenció es justifica per l'existència d'un risc o amenaça concrets o d'un comportament objectivament perillós que, raonablement, siga susceptible de provocar un perjudici real per a la seguretat ciutadana. És a dir, que un policia podrà intervenir si percep alguna cosa que aparentment tinga el potencial de ser emprat per a cometre qualsevol de les infraccions d'aquesta llei -inclosa per descomptat aquesta última que estem tractant-.

APLANANT EL CAMÍ A la PRIVATITZACIÓ DE LA REPRESSIÓ

Després d'exposar tot l'anterior, resulta obvi que s'està donant un enorme poder de repressió a la policia, però és que a més es produeix un altre canvi que, encara que pot ser que a curt termini no vaja a marcar grans diferències, sembla que estaria asseient un precedent per a aplanar el camí, en una futura reforma, a la creació de cossos policials per a la repressió de la llibertat d'expressió. El canvi al que es fa referència és la inclusió en l'apartat de deure col·laboració a les empreses de seguretat privada, els despatxos de detectius privats i el personal de seguretat privada, que tindran un especial deure auxiliar a les Forces i Cossos de Seguretat en l'exercici de les seues funcions, prestar-los la col·laboració que precisen i seguir les seues

instruccions, en relació amb els serveis que presten quan afecten a la seguretat pública o a l'àmbit de les seues competències. És cert que en l'anterior Llei, encara vigent, s'especifica que en les actuacions per al manteniment i restabliment de la seguretat ciutadana els empleats d'empreses privades de vigilància i seguretat, si els hi hagués, hauran de col·laborar amb les Forces i Cossos de Seguretat respecte de l'interior dels locals o establiments en els quals prestessin servei8. No obstant açò, amb la nova llei el text queda reduït al fet que les empreses i el personal de seguretat privada estan obligats a col·laborar eficaçment amb les Forces i Cossos de Seguretat. És a dir, la seua obligada intervenció ja no queda limitada a l'establiment que

vigilen. Açò -encara que per a entendre el seu abast caldria posar-ho en contrast amb la ja aprovada Llei de Seguretat Privada i la pendent reforma del Codi Penal- afavoriria a curt termini que en moments puntuals hi haja encara més ulls i *porras al servei de la repressió de la llibertat d'expressió. Però el més perillós és el ja esmentat prèviament: que a la llarga podria suposar que es semi-privatitzen aquestes funcions, tenint una per a-policia que no solament reforçaria quantitativament l'Estat policial sinó que faria que entraren grups amb el lucre com a motivació -la qual cosa podria incrementar les denúncies falses i fins i tot l'extorsió- i, en alguns casos, empreses de seguretat d'ideologia feixista, on segurament es rebria amb entusiasme l'adquisició de competències en la persecució de grups activistes.

DIFICULTANT LA CONVOCATÒRIA D'ESDEVENIMENTS

Amb tot l'analitzat fins al moment es posa de manifest com l'Estat ha dissenyat una complexa xarxa de traves legals per a evitar tot tipus d'actes de protesta en els carrers. No obstant açò, no conformant-se amb açò, s'introdueix un altre canvi que directament convida a donar una puntada en la porta dels llocs de reunió de les organitzacions i col·lectius combatius. I és que en la nova Llei hi haurà una infracció molt greu que en la Llei anterior només era greu, consistent en la celebració d'espectacles públics o activitats recreatives infringint la prohibició o suspensió ordenada per l'autoritat corresponent per raons de seguretat pública. A més, en l'article dedicat a espectacles i activitats recreatives, s'ha inclòs que les autoritats poden prohibir o suspendre aquestes activitats quan esdevingueren o es preveren greus alteracions de la seguretat ciutadana i que els delegats de l'autoritat hauran d'estar presents en la celebració dels espectacles i activitats recreatives, i podran procedir, previ avís als organitzadors, a la suspensió dels mateixos per raons de màxima urgència en

els supòsits previstos en l'apartat anterior.

Dit d'una altra manera: si una organització o col·lectiu decideix organitzar un concert o un altre esdeveniment públic en el seu local, la llei fomenta que la policia cerque qualsevol excusa per a prohibir-ho -tal vegada alguna cosa tan genèric com que es tracta d'un grup radical antisistema que podria causar altercats que pertorben la tranquil·litat del barri- o bé que es presente allí per a provocar als assistents i cercar qualsevol excusa per a suspendre-ho. Per tant, tenen moltes paperetes per a impedir o interrompre l'acte i davant qualsevol resistència a açò la infracció costarà molt més que anteriorment, ja que ara és molt greu. A més, no oblidem que en passar de ser infracció greu a molt greu, la clausura del local pansa de fins als sis mesos a entre sis mesos i un dia i dos anys9.

INCREMENT DE LES QUANTIES I TERMINIS DE PRESCRIPCIÓ

Per si tot l'esmentat fins al moment fora poc, a aquest conjunt d'atropellaments hauríem d'afegir dos agreujants. El primer és que s'ha incrementat la quantia de les sancions pel que fa a la llei anterior tant en el cas de les infraccions lleus com en el de les greus. Amb la llei anterior les primeres tenien sancions de fins a 300'51 euros i les segones d'entre 300,52 i 30.050,6110 mentre que amb la nova llei les lleus aniran d'entre els 100 als 600 i les greus des dels 601 fins als 30.000. És a dir, que l'augment de les sancions afectarà a les lleus i a les menys greus del tram de les greus, que coincideix precisament amb l'entrada de les noves infraccions relacionades amb la llibertat d'expressió en tots dos trams d'aquesta Llei. A més, les prescripcions de les sancions passen de ser passat un any per a les lleus, dos anys per a les greus i quatre per a les molt greus11 a dues, tres i cinc, respectivament.

CONCLUSIONS

Després d'haver analitzat detingudament aquest projecte de llei creiem que no és necessari estendre's molt més per a explicar per què creiem que estem davant un de les majors reculades en el dret a la llibertat d'expressió de l'Estat espanyol. No caben per tant mitges tintes en la crítica al text ni la tèbia demanda d'esmenes parcials. Aquesta llei és íntegrament un atemptat contra la llibertat d'expressió i pot fer molt dany a l'esperançadora mobilització social creixent que havíem experimentat durant aquests últims anys. Resulta per tant imprescindible organitzar-se i lluitar amb totes les nostres forces perquè aquesta llei no arribe a entrar en vigor.

1 Código Penal. Artículo 635. Página 164. 

2 Código Penal. Artículo 385. Página 110. 

3 Código Penal. Artículo 557. Página 142.

4 Código Penal. Artículo 633. Página 164. 

5 Código Penal. Artículo 634. Página 164. 

6 Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común. Artículo 137.

7 Ley Orgánica sobre Protección de la Seguridad Ciudadana (Artículo 19). Página 8.

8 Ley Orgánica sobre Protección de la Seguridad Ciudadana (Artículo 17). Página 8.

9 Ley Orgánica sobre Protección de la Seguridad Ciudadana (Artículo 28). Página 12 (sin cambios en la inminente reforma). 

10 Ley Orgánica sobre Protección de la Seguridad Ciudadana (Artículo 28). Página 11. 

11 Ley Orgánica sobre Protección de la Seguridad Ciudadana (Artículo 28). Página 12.

Extret del Grup d'Investigación de Problemàtiques Socials CNT-Valencia