Aquest matí un dispositiu format per més de 500
agents dels mossos d'esquadra i ordenat per l'Audiència Nacional ha
realitzat 10 escorcolls a diferents ateneus i cases particulars
emportant-se a 9 persones detingudes que a hores d'ara segueixen sense
eixir. És la continuació de l'Operació Pandora.
Ahir,
Mònica i Francisco, que van ser empresonats el 13 de novembre de 2013,
tenien una vista a l'Audiència Nacional, donat que es compleix el temps
màxim que es pot retenir a algú a l'espera de judici: dos anys. La
resolució ha sigut ràpida: la presó preventiva es prorroga. Sobre els
anarquistes, hui com ahir, cau una variant
ad hoc de la presumpció d'innocència: som culpables encara que es demostre el contrari.
Des que van detindre a Mònica i Francisco son ja molts els companys i
companyes que han patit la repressió a les seues carns. Un terrorsime
inexistent serveix d'excusa per tractar d'aïllar i reduir a aquelles i
aquells qui pensen diferent i tracten de viure a la recerca de la
vertadera llibertat, d'una societat justa, igualitària i sense estat. La
repressió pretén sembrar la por, ofegar les idees, silenciar la
dissidència i escampar el conformisme. L'única forma de véncer-la és
usar-la com a palanca: que desperte la nostra valentia, que ens faja
replantejar-nos
com vivim i com podríem viure, que reforce les
ganes d'alçar la veu per dir el que pensem i, sobretot, que anime les
lluites tan necessàries per construir un demà que valga la pena viure.
SOLIDARITAT AMB ELS DETINGUTS!
SI ENS TOQUEN A UN ENS TOQUEN A TOTES!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada